Conclusions

Ara que ja estam a punt de finalitzar l’assignatura de Processos i Contextos Educatius i aquest mateix portfoli electrònic en forma de bloc, és l’hora de fer un petit balanç del que hem fet a classe, del que he après i del que tot això m’ha aportat.

Al llarg d’aquests dos mesos i escaig, hem vist entre altres coses què és el PLE, quins canvis ha sofert el rol del professor, quins són els problemes del sistema educatiu, què són les Competències Bàsiques i quines són les limitacions del currículum i del sistema d’avaluació.

Però sobretot, hem reflexionat sobre l’educació actual per poder identificar-ne les macances, proposar solucions i motivar els alumnes mitjançant un canvi de metodològic que es basa en l’ús de les TIC.

Com a futura docent l’assignatura m’ha acostat a les dificultats que envolten la tasca del professorat i m’ha fet pensar en com els docents han d’aportar el seu granet d’arena per contribuir al canvi del sistema educatiu.

Pel que fa al concepte de l’educació que tenia abans i el que tenc ara, he afegit accepcions a la definició que tenia inicialment: ara ja no consider només que l’educació és instrucció, sinó que també és ensenyar a ser crítics, autònoms i sobretot és ensenyar a viure en el món on vivim (tant en el presencial com en el virtual).

M’agradaria contribuir a que l’educació del s.XXI vagi en aquesta direcció. Voldria ser una professora que ajudi els alumnes a construir el seu propi coneixement, ser una persona accesible per resoldre dubtes però que no regali les solucions i ser una professora creativa (i que el context m’ho deixi ser) a l’hora de preparar les classes i així, engrescar la classe.

La creació d’aquest bloc ha servit per adonar-me del que he après i del que em manca per aprendre. A més, he comprovat que el portfoli és una manera per fer que l’aprenentatge sigui siginificatiu, o sigui, que es plasmi en un producte visible, perquè de setmana en setmana he constatat el meu aprenentatge i he ampliat el meu PLE amb el que hem fet a l’aula, amb el bloc o amb els treballs.

He après, per experiència pròpia, que les TIC són una potent eina per motivar l’alumnat. Amb les eines que ens ofereix la Web 2.0 l’aprenentatge es duu a terme de forma més divertida, interactiva i participativa (vegeu el meu vídeo de dibuixos animats, que substitueix el que hauria d'haver fet a classe). En quan al que em manca per aprendre (del tot), crec que una de les coses més remarcables és com realitzar el canvi educatiu en el dia a dia al centre docent. Em pareix que els docents han d’estar molt condicionats pel context (alumnat, recursos de l’IES...) i han de tenir molta experiència i confiança en les seves habilitats docents per poder començar a innovar, i de moment, aquest no és el meu cas.

Pel que fa a la tecnologia (les TIC’s), com ja he avançat més amunt, són clau per fer que la metodologia canviï de forma positiva. Són un mitjà per captar l’atenció de l’alumnat, ja que els nostres alumnes són nadius digitals i plens ciutadans de dret de la Societat del Coneixement. El més important, al meu entendre, és que les eines tecnològiques ofereixen un ampli ventall de possibilitats per crear productes que facin sentir contents i orgullosos als alumnes per la feina feta. També propicien que l’alumnat s’esforci més i compari (coavalui) el seu treball amb el dels altres companys mitjançant la visita als seus objectes i a l’elaboració de comentaris.

En la meva àrea, la música, les TIC’s són de gran ajuda per poder crear música, editar partitures, penjar i descarregar peces o fins i tot per fer exercicis del bloc de conceptes (llenguatge musical o història de la música). Gràcies a les experiències viscudes a l’assignatura intentaré buscar eines que ajudin a fer música, a aprendre-la i ensenyar-la, però també a motivar els alumnes per a la música i l’aprenentatge en general.

Ara bé, les TIC’s són un mitjà per fer que l’educació millori, però no és l’únic. Cal que els docents tinguin una mentalitat oberta i proactiva (que veu solucions i oportunitats en els problemes) i que realment vulguin dur endavant el canvi educatiu.

En definitiva, l’assignatura de Processos i Contextos Educatius ha fet que reflexioni i m’impliqui en aquest canvi que és tant necessari a les aules. Perquè per aconsegui-ho, els docents hem de treballar amb una filosofia educativa que integri l’ús de les TIC, que busqui l’adquisició de Competències, que aspiri a la formació integral de la persona i que no es limiti a formar individus sinó a ciutadans capaços de desenvolupar-se en una societat complexa i canviant.

Aquí teniu un esquema del meu PLE actualitzat i el vídeo (perdonau la manca d'accents) amb una breu reflexió sobre les TIC's: